Aquesta illa màgica...

Un nus en l'estómac. La velocitat augmenta per segons empenyent el meu cos cap a enrere. M'adono que ja no puc retrocedir, que depenc d'un motor i d'unes coordenades que direigeixen el meu destí. És en aquest instant quan apareix la imatge dels meus estimats. Un nus en la gola. Una llàgrima lliscant pel meu pòmul i que minimitza la sensació d'ofec. Sorolls de fons, plors de mainada, murmuri. Instants als qual mai m'habituaré. Des de la petita finestra capto l'última imatge de la illa. Aquesta illa que, any darrera any, m'omple de goig, de noves experiències i em dóna la força necessària per prosseguir. Aquesta illa màgica...

L'evolució de l'existència.

Vivim el present sense considerar que les sensacions, fets quotidians i altres circumstàncies no romandran de forma perpètua. L'evolució comporta progrés o degeneració. I quan això s'esdevé, t'adones del sentit de l'existència .... Que complicat és, sovint, interpretar el nou paper davant el nou escenari...