Les quatre de la tarde. Un cúmul de papers damunt la taula, immòbils. El soroll de l'aire acondicionat de fons. Una finestra petita amb vidres semitransparents, entreoberta, just davant meu. A través de l'obertura puc observar una planta, sempre ha estat allà, en el mateix racó on hi entra molta claror.
Observo i, malgrat hi sóc, sento que no formo part d'aquest escenari, tot sembla inert.
Sona el telèfon, reacciono i atenc la trucada. Al finalitzar aquesta, sento fred, m'aixeco i aturo l'aire acondicionat, tanco la finestreta després d'haver donat una ullada a la planta, està preciosa, com ha crescut! Els papers! Haig de posar al dia i resoldre diverses tasques.
Una simple trucada ha transformat la meva perpepció d'un marc totalment passiu a un indret dinàmic.
Sovint, podem estar presents i alhora experimentar un estat absent envers la realitat d'un instant.
