El joc de la paraula.

El joc de la paraula és màgic, dóna infinites possibilitats d'interpretació, remou sentiments, descarrega sensacions, contemplacions, reflexions. Quan te n'adones i et llances a contribuir, la satisfacció és instantània i el que al principi és un esbargiment, esdevé en una necessitat. He descobert, però, que hi ha sensacions, sentiments que sovint ens espanten o, fins i tot, no acceptem i dedueixes que no poden ser revelats mitjançant mots. És en aquest moment quan et qüestiones el per què, si per no ferir els sentiments del lector o sencillament per la sensació d'angoixa provocada per la presència d'algun perill real o imaginari.

On ets?

Enyoro aquella aptitud per a estimular
i encoratjar als altres,
aquell optimisme que proclamaves,
aquell entusiasme que encomanaves,
aquella seguretat tan contundent.
On ets?
Còm es poden perdre aquestes qualitats?
Per les circumstàncies?
Possibles temors?
Decepcions?
Inadaptació davant les noves circumstàncies?
Per què!
On ets!
No t'entenc i això em fa concebre una visió pessimista
i gairebé destructiva envers la teva evolució personal.
Confio en que aquella personalitat retornarà aviat.
T'enyoro.