No ho sé...

La crisi? No.

L'adéu a l'estiu? No.

El retorn a la regularitat? No.

El mal temps? No.

Canvi de circumstàncies? No.

Doncs què! No ho sé, possiblement tot plegat.

Però què! No ho sé, un estat anímic negatiu gairebé impossible de controlar.

I doncs? No ho sé...

Solitud i feblesa.

Freqüentment parlem de la solitud donant per suposat que significa estar sol. És molt més complexe. Pots viure envoltat de gent, gent que t'estima i sentir-te desacompanyat, malgrat sembli contradictori. Sovint davant d'algunes circumstàncies no massa favorables, voluntària o involuntàriament posem una barrera, fet bastant il.lògic, als propis desitjos de compartir uns sentiments incrementant alhora el sufriment i la sensació de solitud. Em plantejo si és sencillament una reacció de feblesa,una necessitat d'aïllament o simplement perquè potser no ha aparegut la persona indicada en el moment indicat provocant una decepció. En qualsevol cas, t'adones que la feblesa no és contrari a valentia o seguretat, només que de vegades et juga males passades...

Tolerància o hipocresia?

El món està boig. Els adolescents planten cara, ataquen i es burlen de la policia en els seus "botellones", violen nenes, acorralen a professors i companys i la llei els permet estar en llibertat. La violència domèstica acaba cada dia amb dones malgrat algunes n' havien denunciat els fets, però la llei no les protegeix. Es permet a les nenes de 16 anys l'avortament lliure quan per fer-se un tatuatge necessiten l'autorització dels pares. En alguns països castiguen a les dones per beure cervesa o anar amb texans. Terroristes amb un currículum extens d'assassinats estàn al carrer per bon comportament o altres raons. Abusos a menors. Podria seguir amb molts més exemples. Quan acabarem amb la hipocresia i començarem a no ser tan tolerants? Però en veu alta, sense amagar la nostra opinió real, no la que toca donar en aquests temps perquè si ho fas et poden tractar d'intolerant o fins i tot alguns et poden acusar de feixista. La tolerància té limits en totes les situacions que un innocent perd la seva vida o la seva llibertat.

Somnis...

Avui he somiat. M'espanta l'aptitud de la ment en oferir-nos una interpretació i relació de situacions, sensacions, desitjos, persones, llocs, etc., que el nostre conscient pot o no conèixer. M'espanta la seva capacitat de crear un guió que ens pot fer sentir molt bé o transmetre'ns molta sofrença mentre el nostre conscient reposa. Fins on pot arribar el seu joc? M'espanta...