Enyoro aquella aptitud per a estimular
i encoratjar als altres,
aquell optimisme que proclamaves,
aquell entusiasme que encomanaves,
aquella seguretat tan contundent.
On ets?
Còm es poden perdre aquestes qualitats?
Per les circumstàncies?
Possibles temors?
Decepcions?
Inadaptació davant les noves circumstàncies?
Per què!
On ets!
No t'entenc i això em fa concebre una visió pessimista
i gairebé destructiva envers la teva evolució personal.
Confio en que aquella personalitat retornarà aviat.
T'enyoro.
i encoratjar als altres,
aquell optimisme que proclamaves,
aquell entusiasme que encomanaves,
aquella seguretat tan contundent.
On ets?
Còm es poden perdre aquestes qualitats?
Per les circumstàncies?
Possibles temors?
Decepcions?
Inadaptació davant les noves circumstàncies?
Per què!
On ets!
No t'entenc i això em fa concebre una visió pessimista
i gairebé destructiva envers la teva evolució personal.
Confio en que aquella personalitat retornarà aviat.
T'enyoro.
Sòc aqui- Tothom és aqui,elque pasa és que no sempre quan nosaltres volem. A vegades només és tracta de fer-ho saber i tindre una mica de paciència. Quan estem malament tot ens cau a sobre i a vegades pensem que la gent no respon en el moment exacta. Tens gent al costat tot i que ara no ho veus així. T'estimo i t'estien no t'oblidis d'aixó. Àngels grau
ResponderEliminar