Freqüentment els adults donem per fet que controlem el desengany que ens pot ocasionar al comprovar que una altra persona no és com esperàvem. Considerem que l'experiència ens proporciona un coneixement profund del comportament de l’individu i estem equivocats. Les pròpies vivències ens permeten viure en un estat d’alerta però, no ens equivoquem, no hi ha un antídot per a la decepció, aquesta és molt subjectiva. Hi ha factors que poden influïr de forma errònia davant d’un fet que ens pot fer sentir desenganyats, principalment l’estat anímic, que sovint no ens permet tenir una visió real o objectiva dels fets. En tot cas, cal considerar atentament el valor, la importància d’un fet, abans de formar un judici definitiu que podria ser erroni i amb això transformar o arribar al final amb el lligam d’unió, tracte o coneixença; és en aquesta reflexió amb cura on l’experiència ens pot donar suport.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
L'experiència és, suposadament, un grau més, però l'instant més immediat ens sorprèn, indefugiblement, sempre. Crec que l'ésser humà és imprevisible, a vegades en sentit positiu i en d'altres, malauradament, en el sentit més decebedor que ens puguem imaginar. Les decepcions ens fan patir, és cert, però també ens ajuden a reflexionar sobre qui volem o no volem tenir al nostre costat. I la vida continua...!
ResponderEliminarUna abraçada, Rosa!
No deixis d'escriure, si us plau!
Muy bueno!!!!
ResponderEliminardaniel herrera erro
recordaba este tu escrito, un escrito de que habla de desengaño
ResponderEliminarun escrito donde dice que nunca se conoce a las personas, que nunca son como esperabas,
que siempre hay que estar alerta, y si, te he de dar la razon, nunca se sabe, donde encon-
traras esa desilusion ese desengaño, desde la persona menos importante en la vida, hasta la persona, por la que has vivido, cada hora, cada minuto cada segundo,
la persona por la que has sufrido,
la persona por la que darias la vida,
la persona que era el eje de una vida,
y si no hay antidoto para el dolor, para el sufrimiento, que genera, no hay antidoto, que haga ver mas haya de tu nariz, no hay antidoto
para que desees continuar, dia a dia con el misma, e insufrible sensacion de vacio.
Muchas veces decimos, escribimos, cosas y sensaciones propias, que califica, y cuantifican, experiencias de nuestra vida,
pero cuando, estamos al otro lado de nuestras palabras, ¿que? cuales son entonces las reflesiones, cuales las sensaciones, solo la conciencia, entre lo correcto y lo incorrecto, determina las consecuencias, y la linea para ello no estan fina, como el topico tipico dice, es ancha, muy hancha, y de color rojo, solo se trata de pasarla o no, pase lo que paae
y siendo consciente de lo que puede causar, amargura, desengaño,decepcion.
¿Vale la pena cruzarla?, ¿tanto gratifica?, ¿tanta es la recompensa?, yo creo que no,
creo que cruzar esa linea debiera hacer reflesionar, y preguntarse uno mismo, cuales son sus valores como persona, valores en los uales se creen pero aplicados a los demas y no
a uno mismo. y para concluir solo puedo decir
que de todo se aprende, que hay que mirar siempre tu propia espalda, porque nunca sabras quien te la acaricia buscando donde clavar la puñalada, lo malo que algunas mortales
Intentem evitar haver d'enfrontar la decepció, però igual que la nit, el dia també arriba i s'acaben les excuses i cal fer-hi front. E.
ResponderEliminar