La crisi? No.
L'adéu a l'estiu? No.
El retorn a la regularitat? No.
El mal temps? No.
Canvi de circumstàncies? No.
Doncs què! No ho sé, possiblement tot plegat.
Però què! No ho sé, un estat anímic negatiu gairebé impossible de controlar.
I doncs? No ho sé...
Tot ha canviat. Les nostres mares , la gran majoria, no treballava fet que, sens dubte, hi té molt a veure. Ara tot és estres, preses, malhumor i tenim en molts moments poca paciència amb la gent que ens envolta, sobretot amb els nostres nens que ara tant ens necesiten. Necesitem respirar fons i plantejar-nos si realment val la pena seguir amb aquest estres. Esperem les vacançes amb tanta ànsia que amb un obrir i tancar d'ulls ja ha pasat i tornem a la rutina de sempre. A vegades, si pogues, m'escaparia ben lluny per poder fer net i tornar amb la força necesaria per afronatr-ho tot. Però no ens queixem, teta, nosaltres sempre ens tindrem. T'estimo. Angels Grau.
ResponderEliminar