Solitud i feblesa.

Freqüentment parlem de la solitud donant per suposat que significa estar sol. És molt més complexe. Pots viure envoltat de gent, gent que t'estima i sentir-te desacompanyat, malgrat sembli contradictori. Sovint davant d'algunes circumstàncies no massa favorables, voluntària o involuntàriament posem una barrera, fet bastant il.lògic, als propis desitjos de compartir uns sentiments incrementant alhora el sufriment i la sensació de solitud. Em plantejo si és sencillament una reacció de feblesa,una necessitat d'aïllament o simplement perquè potser no ha aparegut la persona indicada en el moment indicat provocant una decepció. En qualsevol cas, t'adones que la feblesa no és contrari a valentia o seguretat, només que de vegades et juga males passades...