Vivim el present sense considerar que les sensacions, fets quotidians i altres circumstàncies no romandran de forma perpètua. L'evolució comporta progrés o degeneració. I quan això s'esdevé, t'adones del sentit de l'existència .... Que complicat és, sovint, interpretar el nou paper davant el nou escenari...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Perquè serà que t'entenc perfectament? És trist però així és la vida. Menys mal que ens tenim l'una a l'altre. Qui sap, potser a nosaltres no hi haurà ningú que ens cuidi. Ja em veig a C'an Oms, je, je, je.
ResponderEliminarSegueix escribint, m'agrada molt. T'estimo. Àngels Grau